Missatges d’amor electritzants
Els òrgans sensorials juguen un paper molt important en l’art de la seducció. Els animals s’envien missatges que necessiten ser percebuts i analitzats per desentranyar la informació que codifiquen, com ara la qualitat genètica de l’individu o la disponibilitat sexual. Missatges en forma de melodies, feromones, colors vistosos, coreografies i carícies omplen el regne animal amb una gran varietat de senyals de declaració d’amor i cerca de parella. El festeig pot ser exitós i acabar en còpula o que un dels participants estigui desinteressat i rebutgi l’altre. Entre els protagonistes d’aquest article, però, sempre saltaran espurnes independentment del resultat final. Es troben en les profunditats marines i en les zones fangoses dels rius, i tenen una forma única d’enviar-se missatges d’amor: a través de descàrregues elèctriques.
La majoria de peixos primitius ha desenvolupat un sisè sentit que els permet percebre l’electricitat de l’ambient, però només un grup força reduït és capaç de generar descàrregues elèctriques. Els podem classificar en peixos elèctrics de pols fort, que utilitzen descàrregues de centenars de volts per caçar i defensar-se, i en peixos elèctrics de pols dèbil, que generen descàrregues al voltant d’1 volt. El segon grup fa servir l’electricitat per detectar objectes de l’entorn, analitzant les distorsions en el camp elèctric autogenerat, i també per comunicar-se en la foscor. Envien senyals elèctrics per informar sobre l’espècie, el sexe i la disponibilitat sexual. A més a més, cada peix emet descàrregues en una freqüència concreta, produint “empremtes elèctriques” que permeten identificar i distingir individus. Envien perfils detallats sobre les seves qualitats més destacables, especificant què estan buscant, d’una manera similar a les modernes aplicacions de cites.
Podem diferenciar el sexe de l’individu segons el ritme i la freqüència (Hz) de les descàrregues, sent ambdues variables dependents de les hormones sexuals. Durant l’època de reproducció, els andrògens (hormones masculines) són responsables d’una sèrie de canvis en el comportament i percepció del mascle que fan augmentar l’eficàcia d’aparellament en només qüestió d’hores. Modifiquen l’expressió gènica dels electroreceptors, cèl·lules receptores dels estímuls elèctrics, i dels electròcits, cèl·lules responsables de l’electrogènesi. Els mascles es tornen molt més sensibles als senyals elèctrics de les femelles, mentre que perden sensibilitat als senyals de les seves preses, i a més a més, la potència de les seves descàrregues augmenta fins al 300%. Es converteixen en animals que deixen de banda processos vitals com alimentar-se per cridar als quatre vents (o quatre corrents d’aigua) que busquen femelles per reproduir-se.
MÚSICA ELECTRÒNICA SOTA L’AIGUA
Els mascles composen “cançons” per atraure les seves companyes fèrtils modificant la freqüència i el ritme de les descàrregues. Aquestes cançons, indetectables per l’ésser humà, quan són traduïdes i reproduïdes en altaveus són descrites com grinyols, acceleracions, raspadures o silencis. El grinyol és un augment de freqüència sobtada en un període relativament curt. Aquest fenomen elèctric és el més comú durant les sessions de festeig. Els mascles atrauen i retenen les femelles amb grinyols curts, augmentant progressivament la freqüència, fins que la femella anuncia amb grinyols llargs la seva intenció de pondre els ous. Els mascles interessats responen ràpidament cada grinyol femení creant una sensació d’eco, que indica la intenció d’ejacular externament, resultant en un esdeveniment de fertilització perfectament sincronitzat.
Anunciar-se de forma tan escandalosa és necessari per atraure les femelles, però també pot suposar donar la benvinguda a depredadors no desitjats. Per sort pels peixos elèctrics de pols dèbil, ni les descàrregues més potents aconsegueixen activar els receptors dels depredadors, ja que la gran majoria són peixos poc sensibles a l’electricitat . Per tant, mascles i femelles es comuniquen amb un llenguatge imperceptible per la resta d’animals i s’envien missatges que només ells poden desxifrar, com si fossin amants secrets amagant-se de la mirada del món.
Quantes meravelles ens podríem estar perdent per no tenir els òrgans sensorials adequats? La realitat que percebem amb els nostres sentits no és la mateixa realitat que altres animals estan vivint. Estudiar com els peixos elèctrics es comuniquen ens atorga una nova mirada al seu comportament i ens permet entendre processos fisiològics i neurològics que podem aplicar a la medicina moderna. Comprendre com els senyals elèctrics són interpretats en el cervell, per exemple, permet millorar instruments biònics com ara els implants coclears o retinals. Per tant, la investigació de la fauna salvatge és necessària i ens dóna eines per resoldre grans qüestions en una gran varietat d’àmbits, des de la conservació de la biodiversitat fins a l’enginyeria biomèdica.
BIBLIOGRAFIA
Henninger, J., Krahe, R., Kirschbaum, F., Grewe, J. and Benda, J., 2018. Statistics of Natural Communication Signals Observed in the Wild Identify Important Yet Neglected Stimulus Regimes in Weakly Electric Fish. The Journal of Neuroscience, 38(24), pp.5456-5465.
Hopkins, C., 2009. Electrical Perception and Communication. In: Encyclopedia of Neuroscience. Elsevier, pp.813-831.
Kramer, B., 1990. Sexual signals in electric fishes. Trends in Ecology & Evolution, 5(8), pp.247-250.
Marsat, G., Longtin, A. and Maler, L., 2012. Cellular and circuit properties supporting different sensory coding strategies in electric fish and other systems. Current Opinion in Neurobiology, 22(4), pp.686-692.
Nelson, M., 2022. Electric fish. Current Biology, 21(14), pp.528-529.
Stoddard, P., n.d. Electric Signals & Electric Fish.
