Per fi la ciència busca millorar els nostres orgasmes!

Per fi la ciència busca millorar els nostres orgasmes!

La sexualitat humana normalment ens produeix interès i a la vegada somriures tímids i avergonyits. És un dels grans temes tabú de la nostra societat i difícilment apareixerà en converses de sobretaula en dinars familiars, entre dos desconeguts que esperen el bus o en acabar una reunió amb els companys de feina. Aquest secretisme provoca una desinformació general de la població i les nostres experiències no es comparteixen ni es comparen amb les de ningú més. És raonable, llavors, que neixin preguntes sobre nosaltres mateixos que ens provoquin curiositat o que ens arribin a inquietar. Una preocupació habitual actualment és la que gira al voltant de l’orgasme. Un fenomen molt buscat; inassequible per alguns, però massa sobtat en altres. Però més enllà de la quantitat, us heu preguntat mai sobre la qualitat dels vostres orgasmes? Són tots iguals? Podrien ser millors?

L’orgasme és un dels elements més representatius en la sexualitat humana. Però sabem explicar què és un orgasme? Els experts ho descriuen com un pic de l’excitació sexual produït per l’estimulació prolongada, creant manifestacions mentals subjectives i canvis corporals (cardiovasculars, respiratoris, genitals i musculars). La major part de la literatura es centra en l’orgasme com una resposta fisiològica i posa menys el focus a les seves característiques psicològiques, com ara la seva percepció i valoració personal.

Ana Isabel Arcos Romero, conjuntament amb LabSex de la Universitat de Granada, observa una manca d’instruments estandarditzats que mesurin específicament l’experiència subjectiva de l’orgasme. Sentir o no sentir l’orgasme deixa de ser rellevant i guanya més importància el com ho sentim. A la seva tesi doctoral proposa modificar una eina internacional anomenada Orgasm Rating Scale (ORS) per analitzar la població espanyola. Arran de l’estudi exploratori redueixen l’ORS a una enquesta de 25 ítems que engloba quatre dimensions: afectiva, sensorial, intimitat i recompensa. La dimensió afectiva es refereix als sentiments i emocions experimentats durant l’orgasme, la sensorial fa referència a la percepció de les sensacions físiques i fisiològiques produïdes per l’orgasme, la d’intimitat manifesta el component íntim i de proximitat durant l’experiència orgàsmica, i la dimensió recompensa es refereix a l’efecte reforçant i les conseqüències provocades per l’orgasme. El resultat és una sèrie de puntuacions en cada dimensió que es poden avaluar per separat o de forma global, on valors més elevats ens indiquen major intensitat en l’experiència orgàsmica subjectiva.

Fig. 2. Versió espanyola d’ORS (Orgasm Rating Scale). Consisteix en una enquesta de 25 paraules, seguides d’una escala del 0 al 5 que puntuen com de bé descriu aquesta paraula l’orgasme més recent experimentat amb parella, sent el 0 “no ho descriu en absolut” i el 5 “ho descriu perfectament”. Font: Arcos-Romero, A. and Sierra, J., 2019.

En general, tant els homes com les dones estimen de forma elevada l’experiència subjectiva de l’orgasme, amb una mitjana global de 94 punts respecte a un màxim de 125 punts. Així doncs, segons els resultats de la tesi doctoral, la població espanyola està força satisfeta amb els seus orgasmes. Però què és el que fa que els orgasmes siguin millors o pitjors? Podem trobar factors que hi influeixin? S’analitzen quins aspectes tenen pes i poden fins i tot predir l’experiència subjectiva orgàsmica, en l’àmbit personal, interpersonal, social i ideològic. És un estudi pioner que busca relacionar la valoració de l’orgasme amb variables que englobin, per primera vegada, una visió tan holística d’una persona, des de la seva excitació sexual fins al seu suport econòmic.

Tant en els homes com en les dones, les variables “cerca d’activitats sexuals”, “satisfacció sexual” i “desig cap a la parella” es correlacionen positivament amb orgasmes més plaents. En les dones, a més a més, l’experiència orgàsmica també es prediu positivament pels factors “erotofília” (bona opinió de la sexualitat) i “assertivitat per rebutjar una trobada sexual”, mentre que es correlaciona negativament amb “inhibició sexual” i “estatus econòmic alt”. El factor religiós no sembla influenciar en cap dels dos sexes a la població espanyola. Potser la religió ja no juga un paper tan important al dia a dia dels espanyols. Comparant els dos models veiem que l’experiència subjectiva de l’orgasme en la dona és mitjançada per més variables que en l’home. Podria ser veritable la creença que l’orgasme femení és subjectivament més complex?

Fig. 3. Tenir assertivitat per rebutjar experiències sexuals és un factor que es correlaciona positivament amb orgasmes més plaents en la dona. Font imatge: 3 Ways to Refuse Sexual Advances – wikiHow

El que sí que podem afirmar és que hi ha un percentatge més alt de dones que d’homes que pateixen disfunció orgàsmica. Són persones que, o bé no han tingut mai un orgasme tot i estar sexualment excitades, o bé en tenen de forma poc freqüent o poc plaents. Les causes poden ser orgàniques (trastorns neurològics, mentals, vasculars, hormonals, etc.) o psicològiques (inhibició sexual, males experiències, desinformació, etc.). Conèixer i analitzar quins factors poden influenciar la capacitat orgàsmica serveix per orientar i conduir les teràpies sexuals, i ens ajuda a comprendre la importància de l’experiència subjectiva de l’orgasme en parella. El test versionat de l’ORS, pel LabSex de Granada, té la capacitat de discriminar entre individus amb dificultats en la capacitat orgàsmica (amb puntuacions baixes) i individus sense aquestes dificultats (amb puntuacions altes). Per tant, podem concloure que aquesta enquesta, conjuntament amb els factors que afecten l’experiència orgàsmica, són un instrument fiable, vàlid i apropiat pel seu ús tant en l’àmbit de la investigació com en el de l’àrea clínica.

Parlar obertament sobre la sexualitat humana, ja sigui en revistes científiques, en conferències o en debats informals, és important per trencar amb el tabú social i relacionar-nos amb nosaltres mateixos i amb els altres de forma més sana. Ningú hauria de sentir-se discriminat o assenyalat per voler experimentar millors orgasmes. Per això, és clau que aprenguem a escoltar el nostre cos, a comunicar les nostres necessitats i a rebre positivament les dels altres. Sense patir vergonya ni culpabilitat, sinó vivint una sexualitat lliure i honesta.

BIBLIOGRAFIA

Tavares, I., Laan, E. and Nobre, P., 2018. Sexual Inhibition is a Vulnerability Factor for Orgasm Problems in Women. The Journal of Sexual Medicine, 15(3), pp.361-372.

Arcos-Romero, A. and Sierra, J., 2019. Estudio de la experiencia subjetiva del orgasmo. Universidad de Granada, Centro de Investigación Mente, Cerebro y Comportamiento.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *