Conflicte al llit

Conflicte al llit

El conflicte és l’oposició o enfrontament entre individus o grups que estan en desacord. Quan algú o alguna cosa posa en perill els nostres interessos, entrem en conflicte i intentem minimitzar els possibles danys. Existeixen conflictes de tot tipus: social, lingüístic, bèl·lic, polític…i també sexual. El conflicte sexual apareix quan els dos sexes tenen estratègies reproductives que disminueixen el fitness (o èxit reproductiu) del sexe oposat, normalment segons la manera o la freqüència de la còpula. El conflicte entre sexes pot derivar a un procés anomenat coevolució antagonista sexual, en què es desenvolupen estructures i comportaments que reforcen el fitness d’un sexe, però que perjudiquen al sexe oposat. L’altre sexe, normalment, desenvolupa estructures i comportaments al llarg de moltes generacions que el permeten defensar-se. Aquest procés acaba formant estructures sexuals oposades i exagerades. Dit d’una altra manera; si l’espasa es torna més afilada, l’escut haurà de ser més gruixut, i per tant, l’espasa encara haurà de ser més afilada. Al cap dels anys l’espasa serà molt afilada i l’escut serà molt gruixut.  

Les xinxes són un exemple del conflicte sexual, ja que la millor estratègia per al mascle és perjudicial per a la femella. Es reprodueixen per inseminació traumàtica. Això vol dir que els mascles no penetren els genitals femenins, sinó que claven el seu penis en forma d’agulla a l’abdomen de les femelles, causant així una lesió. Normalment l’esperma és injectat directament a l’hemolimfa (equivalent a la nostra sang) i viatja a uns òrgans que l’emmagatzemen fins al seu ús per inseminar els òvuls. Com que l’esperma de l’últim mascle que ha copulat amb la femella és el que té més probabilitat de fertilitzar els òvuls, el mascle està interessat a tenir múltiples còpules. Si es reprodueix moltes vegades i amb moltes femelles, té més probabilitat de fertilitzar-ne alguna. I aquí és quan entra el conflicte. Al mascle li va molt bé tenir còpules de manera freqüent, però a la femella, que ha de patir una lesió cada cop que es reprodueix, l’acaba perjudicant.


Fig. 1. Inseminació traumàtica en la xinxa domèstica (Cimex lectularius). Font: Rickard Ignell, Swedish University of Agricultural Sciences.

Aquesta estratègia reproductiva comporta grans costos per a la femella. Altes freqüències de còpula no augmenten la fertilitat i en canvi disminueixen la seva longevitat, ja sigui per la perforació intestinal o per infeccions secundàries.

En algunes espècies les femelles han desenvolupat adaptacions que disminueixen aquests costos. S’han estudiat dues adaptacions; una estructural i l’altra conductual. La primera és l’espermalegi, una estructura que es divideix en ectoespermalegi i mesoespermalegi. L’ectoespermalegi és una capa dura de queratina en una àrea concreta de l’abdomen per on el mascle penetra el penis. El mesoespermalegi es troba just a sota, a l’interior del cos, i és una bossa esfèrica que rep l’esperma injectat, el filtra i el condueix a l’hemolimfa. D’aquesta manera la ferida es focalitza a un sol punt i l’esperma arriba als vasos sanguinis de forma indirecta, disminuint els riscos d’infecció.

L’adaptació conductual en les femelles consisteix en migrar del grup de xinxes després de les primeres còpules per anar a zones verges o zones on només hi ha grups de femelles. Així eviten més lesions a l’abdomen i també colonitzen nous hàbitats amb menys competència pels recursos.


Fig. 2. Estructures sexuals de la xinxa domèstica (Cimex lectularius): penis localitzat a l’últim segment de l’abdomen (esquerre) i ectoespermalegi (dreta). Font: Margie Pfiester, University of Florida.

Per a les xinxes femelles, la pressió del mascle ha sigut clau per a desenvolupar aquestes estructures i aquest comportament. Tot i els dos sexes tenir un mateix propòsit, passar els seus gens a la descendència, tenen una relació antagonista en la còpula i, un acte tant natural com el sexe, es torna una lluita.  

BIBLIOGRAFIA

Kamimura, Y., Mitsumoto, H., & Lee, C. (2014). Duplicated Female Receptacle Organs for Traumatic Insemination in the Tropical Bed Bug Cimex hemipterus : Adaptive Variation or Malformation ? PLoS ONE, 9(2). https://doi.org/10.1371/journal.pone.0089265

Morrow, E. H. (2003). Costly traumatic insemination and a female counter-adaptation in bed bugs. THE ROYAL SOCIETY, (April), 2377–2381. https://doi.org/10.1098/rspb.2003.2514

Pfiester, M., Koehler, P. G., & Pereira, R. M. (2009). Traumatic Insemination in Bed Bugs. American Entomologist, (May 2014). https://doi.org/10.1093/ae/55.4.244

Stutt, A. D., & Siva-jothy, M. T. (2001). Traumatic insemination and sexual conflict in the bed bug Cimex lectularius. Department of Animal and Plant Sciences, University of Sheffield., 98(10).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *