Emancipació femenina en el món animal

La reproducció sexual és la creació de nous individus a través de la combinació de material genètic de dos organismes (excepte en alguns casos d’hermafroditisme) de la mateixa espècie o d’espècies molt properes. Ha tingut molt èxit entre els vertebrats i la seva presència en quasi tots els grups taxonòmics és una prova dels grans avantatges que comporta. La combinació genètica pot evitar que la descendència comparteixi els mateixos gens que els seus progenitors i per tant, els protegeix de  certes mutacions o defectes. A més a més, aquesta combinació genètica atorga més diversitat a l’espècie, afavorint l’adaptació a canvis en l’ambient. Però en la vida no tot són flors i violes i la reproducció sexual també té uns costos per a l’individu. Principalment, l’individu només transfereix el 50% dels seus gens a la descendència, a diferència de la reproducció asexual que en dóna el 100%. I segon, necessita invertir energia per buscar una parella i seduir-la. Per això alguns animals combinen la reproducció sexual i asexual, utilitzant una o altra segons la seva eficiència en unes condicions ambientals i fisiològiques concretes.

Alguns rèptils utilitzen aquesta doble estratègia i les femelles es reprodueixen sexualment quan les condicions són bones, i recorren a la reproducció asexual quan no troben parella. Però hi ha un grup dintre del llangardaixos, el gènere Aspidoscelis, que ha acabat seguint un camí evolutiu diferent a tots els vertebrats. És un grup on ha acabat desapareixent la reproducció sexual i la seva única opció és la reproducció asexual. Per tant, estem parlant d’espècies en què el sexe masculí ja no és imprescindible i s’ha acabat extingint. És un món dominat per femelles. Tot i així, el fantasma del mascle les persegueix. Totes les femelles verges necessiten l’estimulació que proporcionaria un mascle per a ovular per primer cop. En un entorn on no n’hi ha cap, és una altra femella qui agafa el paper de mascle i es col·loca a sobre de l’individu verge simulant el coit.

Com es reprodueixen sense mascles?

Es reprodueixen per partenogènesi. La partenogènesi és un tipus de reproducció asexual que no és exclusiva d’aquests llangardaixos; també l’utilitzen altres animals com la puça d’aigua o les abelles, conjuntament amb la reproducció sexual. Consisteix en la formació de clons idèntics al progenitor, a partir d’un òvul i en absència de l’espermatozoide. Aquest procés es dóna a través de la meiosi, igual que en la reproducció sexual, però amb un desenllaç ben diferent.

Anem a fer una mica de memòria. La meiosi és un procés de divisió cel·lular que es dóna per a formar els nostres gàmetes; l’òvul i l’espermatozoide. Una cèl·lula es divideix en dues cèl·lules filles, les quals també es dividiran formant al final un total de 4 cèl·lules filles diferents entre si. D’aquestes 4 cèl·lules, una formarà l’òvul i les tres cèl·lules restants (cossos polars) es desintegraran ràpidament. En la reproducció sexual, aquest òvul s’uniria a un espermatozoide i es combinaria el material genètic dels dos progenitors creant una cèl·lula completa. Però en la partenogènesi, l’òvul, enlloc d’unir-se a l’espermatozoide, s’uneix a un dels cossos polars, una de les cèl·lules sobrants durant la meiosi, i es combina el material genètic d’un sol progenitor.

No és la única forma de reproduir-se mitjançant la partenogènesi. En altres animals es dóna la partenogènesi apomíctica, que és a través de la mitosi enlloc de la meiosi, i utilitza mecanismes diferents.

 Quin és l’origen de la partenogènesi?

La partenogènesi apareix en diversos moments durant el procés evolutiu de manera independent. O sigui, que no tots els casos de partenogènesi provenen d’un mateix avantpassat que comparteixi aquesta característica. En el cas dels llangardaixos, la partenogènesi obligada s’origina a partir de dos mecanismes: per hibridació i per espontaneïtat.

La hibridació és el resultat de l’encreuament de dues espècies per reproducció sexual i la descendència és generalment estèril. En aquest cas, una mutació als gens sexuals dels descendents híbrids va afavorir la reproducció per partenogènesi, permetent-los reproduir-se tot i ser estèrils. Així es crearia una espècie nova i híbrida amb reproducció asexual.

La partenogènesi espontània, en canvi, sorgeix per mutacions als gens sexuals que impedeixen la reproducció sexual i donen forma a la partenogènesi. En aquest cas, estaríem parlant d’una mateixa espècie que per una mutació o suma de mutacions canviaria la seva forma de reproduir-se. 

Els llangardaixos del gènere Aspidoscelis, en no necessitar cap mascle, tenen la sort de poder colonitzar pràcticament qualsevol medi a partir de només un sol individu. No necessiten cap parella per a poder poblar un hàbitat. La reproducció asexual aporta avantatges, però deixar enrere la reproducció sexual sembla bastant arriscat. Tot i així, aquestes espècies porten més temps al planeta Terra que nosaltres i no sembla que s’hagin d’extingir dintre de poc. Els experts busquen respostes estudiant aquests organismes únics i intenten entendre com han pogut sobreviure amb una diversitat genètica teòricament tant pobre.

BIBLIOGRAFIA

 BBC. 2020. BBC Two – Battle Of The Sexes – In The Animal World – Clips. [online] Available at: <https://www.bbc.co.uk/programmes/p002sjcq/clips> [Accessed 27 April 2020].

Confalonieri, V. (1997). La partenogénesis en el reino animal, 7(39), 20–22.

Manr, N. L. (n.d.). Resumen Boletín Científico de Ciencias Básicas e Ingeniería Pädi, Introducción Boletín Científico de Ciencias Básicas e Ingeniería, 2.