No sempre que parlem de mida ens referim al penis

No sempre que parlem de mida ens referim al penis

Estem acostumats a centrar-nos en l’òrgan sexual masculí i a la seva mida. El debat sembla que sempre estarà sobre la taula; la mida del penis importa o no? L’atenció que li donem a aquesta pregunta amaga altres qüestions igual d’importants. I és que quan parlem de mida, no sempre ens hem de referir al penis, sinó que també ens podem referir als òrgans sexuals femenins. Un exemple n’és el clítoris. El clítoris és un òrgan de l’aparell genital femení, en què es desconeix si és vestigial o si té alguna funció adaptativa. Del que estem segurs, és que el clítoris és una font de plaer altament carregada de terminacions nervioses. S’estén per l’interior dels llavis majors i el perineu, però només està exposada la punta o gland a la part superior de la vulva. Quan hi ha excitació sexual augmenta la concentració de sang en el clítoris i es torna erecte. És sobretot en aquest moment que podem observar les diferències en la mida, que depenen del grau d’excitació i de l’individu.


Figura 1. Anatomia del clítoris en l’ésser humà.
Font:  https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/41/Clitoris_anatomy_labeled-es.svg/1280px-Clitoris_anatomy_labeled-es.svg.png amb modificacions pròpies.

No només trobem mides diferents en els clítoris de les dones, sinó que també podem observar diferents mides entre espècies. Avui m’agradaria parlar sobre un dels clítoris més grans (en proporció al cos) del món animal.

El clítoris de la mona aranya (Ateles sp.)

Existeixen altres primats, com ara el bonobo i algun lèmur, que també tenen un clítoris considerable, però el de la mona aranya és qui s’emporta la medalla d’or. Fa aproximadament 5-8 centímetres, és pèndul, rosat i conté la uretra a l’interior. No seria la primera vegada ni la’última que algú el confongués amb el penis. Estudis científics intenten determinar quina podria ser la funció adaptativa d’un clítoris tant llarg i pèndol.  És beneficiós per a elles tenir-lo així? I si ho és, per què?


Figura 2. Dibuix de la zona externa ano-genital en la femella de la  mona aranya (Ateles sp.). Font: WISLOCKI, GEORGE B. “THE EXTERNAL GENITALIA OF THE SIMIAN PRIMATES.” Human Biology, vol. 8, no. 3, 1936, pp. 309–347. JSTOR, www.jstor.org/stable/41447283. Accessed 15 Apr. 2020.

Per a resoldre aquest dubte s’ha comparat la mona aranya amb una espècie que té una característica similar. És la hiena tacada (Crocuta crocuta), que presenta un aparell sexual femení molt semblant al masculí, ja que no només té un clítoris igual de llarg que el penis, sinó que els llavis exteriors estan fusionats formant un pseudo escrot. Aquestes estructures es formen durant la embriogènesi en altes concentracions de testosterona, causades per la deficiència d’un enzim. Alts nivells d’aquesta hormona  fan augmentar l’agressivitat en les femelles, guanyant així dominància sobre els mascles. Per tant, la mida del clítoris seria un caràcter lligat a un caràcter avantatjós (augment de testosterona i agressivitat), i no tindria una funció adaptativa en sí.


Figura 3. A la imatge de l’esquerre s’observa un mascle (centre) i dues femelles (dreta i esquerre) infantils de hiena tacada (Crocuta crocuta). A la imatge de la dreta s’observa una femella adulta de mona aranya (Ateles geoffroyi) amb una cria. Font (esquerre): Bernard DUPONT, https://www.flickr.com/photos/berniedup/32380071374/. Font (dreta): Sergio Montero

Però aquesta explicació no ens serveix per a les mones aranyes, ja que l’agressivitat en aquesta espècie està lligada sobretot als mascles i dirigida cap a les femelles. Llavors, com responen els científics a aquesta pregunta? Trobem tres teories que no són excloents.

Les mones aranya viuen en grups d’uns 15-25 individus que es divideixen en subgrups inestables que varien de mida i composició segons la disponibilitat d’aliment i les diferents afinitats socials. Aquests subgrups es fusionen i es separen de manera continua, i quasi mai trobem tots els membres del grup en un sol punt. Aquesta estructura social fa que les femelles es trobin bastant disperses en l’espai i això dificulta als mascles saber quines femelles estan disponibles sexualment i a on es troben. Les femelles podrien deixar senyals químiques olfactives a través de les gotes d’orina que queden retingudes a la punta del clítoris i anar-les escapant a les branques dels arbres per on es desplacen. Aquestes gotes emmagatzemen informació sobre l’estat reproductiu de la femella, ajudant al mascle a seguir aquelles que estan més disponibles. L’altre hipòtesi, en canvi, apunta que un clítoris gran podria facilitar la detecció de femelles a nivell visual, i no a nivell químic com argumenta la primera explicació. Les mones aranya tenen poc dimorfisme sexual en quant a mida del cos, però un clítoris tant gran (en comparació a un penis més petit) podria facilitar la identificació del sexe a llargues distàncies.

La última explicació és que el caràcter de la mida del clítoris s’ha seleccionat per selecció sexual. Bàsicament ens diu que als mascles senten més atracció cap a les femelles amb un clítoris gran, i per tant aquelles femelles amb aquesta característica tenen més probabilitat de tenir descendència i transmetre-li aquest mateix caràcter.

No hi ha prou evidències per afirmar cap d’aquestes hipòtesis, però la comunitat científica s’inclina per a la primera. El clítoris seria com un pinzell que dibuixa un camí d’hormones sexuals. Entendre el perquè de les nostres diferències amb certesa és difícil, però identificar-les i mostrar-les és el primer pas per conèixer i abraçar la veritat que ens envolta.

BIBLIOGRAFIA

The International Encyclopedia of Primatology. Edited by Agustín Fuentes.© 2017 John Wiley & Sons, Inc. Published 2017 by John Wiley & Sons, Inc. DOI: 10.1002/9781119179313.wbprim0463

Pastor-Nieto, Rosalia. (2000). Female Reproductive Advertisement and Social Factors Affecting the Sexual Behavior of Captive Spider Monkeys. Laboratory Primates Newsletter.

Glickman, S. E. (2002). Exposure to naturally circulating androgens during foetal life incurs direct reproductive costs in female spotted hyenas , but is prerequisite for male mating, (April), 1981–1987. https://doi.org/10.1098/rspb.2002.2109

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *