Desmuntant mites: “squirt” i ejaculació femenina no són el mateix!

Desmuntant mites: “squirt” i ejaculació femenina no són el mateix!

La pornografia modela el nostre imaginari col·lectiu sexual i influencia la forma que percebem i entenem el sexe. És d’accés gratuït i immediat, i és de les poques plataformes on es visualitza contingut sexual explícit. Però l’objectiu de la pornografia no és educatiu, sinó que és lucratiu i està dirigit a un públic molt concret. La pornografia permet visualitzar pràctiques o fenòmens poc coneguts i ens pot donar idees originals per posar en pràctica al llit, però la realitat que ens ensenya no és completa i pot ser distorsionada. El “squirting”, traduït recentment per termcat com a brollada, s’ha fet conegut a través de vídeos pornogràfics, i tot i ser una resposta fisiològica poc comuna s’ha convertit en viral i desitjable. Però què sabem realment sobre la brollada? La ciència no s’ha interessat per la fisiologia femenina fins als últims vint o trenta anys, i encara queda molta material per estudiar.

Fig. 1. Sexe amb vulva. Font: https://media.thestar.com.my/Prod/A26522BA-27BC-4B02-AE1F-1EDC522BB5C7

La vagina és capaç d’expulsar quatre fluids diferents durant el sexe: lubricació vaginal, incontinència orgàsmica, ejaculació femenina i brollada o “squirting”. La lubricació és una resposta natural i comuna a l’excitació femenina. Es dóna en augmentar el reg sanguini dels músculs pelvians, provocant un augment de la pressió sanguínia, i que resulta en la sortida del plasma a la cavitat de la vagina. L’ejaculació femenina i la brollada són una resposta fisiològica durant l’orgasme, però són poc freqüents. La incontinència orgàsmica, en canvi, és símptoma d’un desordre, com ara de la incontinència urinària. Però fins al 2011 les revistes científiques consideraven ejaculació femenina qualsevol fluid expulsat per la vagina durant l’orgasme, i no diferenciaven la brollada de l’ejaculació real, tot i ser dos líquids completament diferents, tant en l’àmbit etiològic com químic. Com es pot esperar que la ciutadania estàndard comprengui aquests dos fenòmens si ni la ciència ha sigut capaç de posar ordre i claredat fins ara?

Fig. 2. Diagrama que explica tipus de líquids expulsats per la vagina i el seu origen. Font: Pastor & Chmel, 2022 traduït per Maria Costa Garcia.

Actualment, la brollada és considerada una expulsió uretral d’uns 10 a 100 ml d’un líquid transparent similar o idèntic a l’orina, i és originat a la bufeta urinària. En canvi, l’ejaculació femenina és l’expulsió d’un líquid dens i blanquinós de només uns pocs ml que s’origina a les glàndules parauretrals o de Skene, també anomenades la pròstata femenina. Conté alts nivells de fructosa, glucosa i PSA (proteïna específica de la pròstata) i a diferència de la brollada, quasi no hi ha cap traça d’àcid úric. Les glàndules de Skene pesen d’entre 2,6 a 5,2 grams, cinc vegades menys que la pròstata masculina, i poden secretar màxim de 2 a 4 ml. No són imprescindibles i, de fet, només es troben en una de cada dues o tres dones. Així doncs, per algunes dones és impossible anatòmicament i fisiològicament ejacular. La funció de les glàndules i l’ejaculació femenina és encara desconeguda, però alguns estudis apunten que podrien tenir un efecte antibacterià.

Fig. 3. Il·lustració de l’anatomia de la pelvis femenina. Font: Pastor & Chmel, 2022 traduït per Maria Costa Garcia.
Fig. 4. Localització de les glàndules parauretrals en dones i de la pròstata masculina en homes. Font: Pastor & Chmel, 2022 traduït per Maria Costa Garcia.

Ara ja sabem que no tot líquid expulsat per la vagina és “squirting”, però és tan comú com els vídeos pornogràfics ens podrien fer entendre? En ser un tema poc estudiat, no es té molt clara la prevalença ni de la brollada ni de l’ejaculació a la població femenina. Alguns estudis tracten el dos fenòmens com a un, d’altres utilitzen una mostra de mida massa petita i d’altres es basen en qüestionaris subjectius. Però s’ha conclòs que entre el 4,6% i el 56% de les dones han finalitzat l’orgasme amb brollada o ejaculació femenina almenys una vegada a la seva vida. Per tant, és un fenomen poc freqüent i la seva absència no és cap indicatiu de sexe poc plaent.

La sexualitat femenina va agafant pes en els estudis científics, però tot just acaba d’arrencar i encara queden moltes preguntes per respondre. És necessari invertir recursos en la investigació, sense oblidar-nos que l’educació no és menys important. La desinformació i l’assimilació incorrecta de conceptes poden crear malentesos substancials i danyar la vida sexual d’una persona.

BIBLIOGRAFIA

Milano, L. (2021) El Dedo en el porno: R/goces Entre Teoría, feminismos Y pornografía. Buenos Aires: Madreselva.

Pastor, Z. and Chmel, R. (2022) “Female ejaculation and squirting as similar but completely different phenomena: A narrative review of current research,” Clinical Anatomy, 35(5), pp. 616–625. Available at: https://doi.org/10.1002/ca.23879.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

EnglishCatalan