Poden els bonobos ensenyar-nos sobre sexe?

La mitjana mundial de fills per dona actualment és de 2 i mig. La descendència ha disminuït notablement en els últims cent anys a causa d’un augment en l’ús d’anticonceptius, a conseqüència de canvis socials, demogràfics, econòmics i religiosos. Si assumim que la reproducció és la principal funció del sexe, per què tantes persones decideixen mantenir relacions sexuals sense concebre? És el plaer l’únic motiu que les mou o bé existeixen altres variables a tenir en compte? En el món animal trobem un gran ventall d’exemples de diferents espècies que copulen sense la finalitat de reproduir-se i que ens donen pistes per entendre millor la complexitat i el significat del sexe.

El sexe sense reproducció s’observa en la majoria de mamífers, però els estudis se centren principalment en primats i cetacis, ja que són els dos grups on es dóna de forma més freqüent. Els investigadors es basen en tres contextos: còpula amb infants, còpula entre individus del mateix sexe i còpula en períodes no fèrtils. Per aprofundir en aquests tres casos, utilitzaré el bonobo (Pan paniscus) com a espècie de referència, per la proximitat filogenètica amb els humans i per la seva fama (ben certa) promiscua.

CÒPULA AMB INFANTS

Igual que en l’ésser humà, els bonobos immadurs tenen comportament sexual en el joc. S’entretenen abraçant-se en posició ventre-ventral i fregant-se els genitals amb els seus companys. Aquest comportament, però, només es dóna entre mascles i no ho trobem en el sexe femení. Les femelles de bonobo, durant la infància, mostren poc interès a socialitzar amb els membres del grup, i és que són les femelles les que migren a un altre grup en arribar a la maduresa sexual i inevitablement deixen la seva família enrere. Potser no volen invertir molta energia en relacions que acabaran desapareixent.

Els mascles juvenils no només juguen entre ells, sinó que també penetren femelles adultes en moments de tensió acumulada. A vegades, fins i tot, la seva pròpia mare. Aquestes no posen cap resistència quan els mascles encara són immadurs, però quan entren a l’etapa subadulta s’oposen completament.

CÒPULES HOMOSEXUALS ADULTES

El comportament sexual homosexual més comú en els primats és entre mascles adults. Sovint tenim al cap que la penetració implica rols de dominància, en què l’individu dominant penetra l’individu submís, però no sempre es dóna la mateixa fórmula i a vegades són els mascles alfa els qui sol·liciten. En els bonobos, a més, la història canvia totalment: la seva estructura social és poc jeràrquica, i això es veu reflectit en el sexe. La posició sexual més habitual s’anomena “rump rump” i consisteix a ajuntar-se pel darrere en posició quadrúpeda de tal manera que els genitals es freguen. Fins i tot, la munta deixa de tenir un component jeràrquic i es canvien els rols consecutivament. El sexe no està associat a la demostració de dominància, sinó a l’alliberació de tensió.

La còpula entre femelles no s’ha estudiat tant, però sí se sap que és menys habitual. Les funcions són vàries, des de sentir plaer, fins a l’alliberació de tensió després d’una baralla o la formació de nous vincles afectius. En els bonobos, les relacions homosexuals entre femelles són clau per a sobreviure. Les noves integrants del grup utilitzen el sexe i el menjar per acostar-se a les femelles adultes i, d’aquesta forma, ser acceptades. És a través de l’estimulació genital que formen aliances fermes, generant la coneguda societat matriarcal del bonobo.

Coneixent el repertori homosexual i bisexual en els primats, no és estrany pensar que nosaltres compartim aquest mateix comportament per un antecedent comú. Ni més ni menys, la no-heterosexualitat apareix en diferents cultures al llarg de la història, manifestant diverses formes i nivells d’acceptació.

CÒPULA EN PERÍODES NO FÈRTILS

A vegades les femelles accepten o busquen còpules en moments que no poden ser fecundades, com ara en el període d’alletament, en l’embaràs o en parts del cicle menstrual allunyats de l’ovulació. Igual que en els altres contextos, les funcions podrien basar-se en la cerca de plaer o manteniment de vincles. En alguns primats, a més, es creu que podria ser una estratègia de les femelles per retenir mascles de “bona qualitat”, que lluitin en les confrontacions amb altres grups, que donin suport durant les disputes internes i que comparteixin el menjar amb elles.

L’estudi de la sexualitat en els primats ens demostra que el sexe va més enllà de la reproducció i té un gran pes en la vida social. Facilita conèixer els companys durant la infància, integrar-se en nous grups, crear aliances amistoses i intercanviar favors o recursos. Sense oblidar el plaer que aporta i l’alliberació de tensió en situacions conflictives! Tots aquests contextos podrien haver influenciat també la manera com els humans ens relacionem i en com utilitzem el sexe. Podem observar certs paral·lelismes com ara la prostitució, l’exploració genital amb amistats durant el desenvolupament o la demostració de poder, a través de la penetració, en centres penitenciaris.

Encara queda molt camí per investigar i és necessari explorar l’estudi del sexe en diferents cultures, classes socials, identitats sexuals, generacions… L’ésser humà és un animal complex i divers, i la seva sexualitat no és cap excepció. I tu, t’has plantejat alguna vegada el paper del sexe a la nostra societat? I a la teva vida privada?

BIBLIOGRAFIA

Dixson, A., & Henry, T. (2015). Primate sexuality.

Furuichi, T., 2011. Female contributions to the peaceful nature of bonobo society. Evolutionary Anthropology: Issues, News, and Reviews, 20(4), pp.131-142.

Furuichi, T., Connor, R. and Hashimoto, C., 2014. Non-conceptive Sexual Interactions in Monkeys, Apes, and Dolphins. In: J. Yamagiwa and L. Karczmarski, ed., Primates and Cetaceans: Field Research 385 and Conservation of Complex Mammalian Societies. Springer Japan.

Goldfoot, D., Westerborg-van Loon, H., Groeneveld, W. and Slob, A., 1980. Behavioral and Physiological Evidence of Sexual Climax in the Female Stump-Tailed Macaque ( Macaca arctoides ). Science, 208(4451), pp.1477-1479.

Hohmann, G. and Fruth, B., 2000. Use and function of genital contacts among female bonobos. Animal Behaviour, 60(1), pp.107-120.

Jannini, E., Blanchard, R., Camperio-Ciani, A. and Bancroft, J., 2010. Male Homosexuality: Nature or Culture?. The Journal of Sexual Medicine, 7(10), pp.3245-3253.

Lau, M. and Ng, M., 1989. Homosexuality in chinese culture. Culture, Medicine and Psychiatry, 13(4), pp.465-488.

Roser, M., 2022. Fertility Rate. [online] Our World in Data. Available at: <https://ourworldindata.org/fertility-rate> [Accessed 21 August 2022].

Sagarin, E., 1976. Prison Homosexuality and Its Effect on Post-Prison Sexual Behavior. Psychiatry, 39(3), pp.245-257.