Els humans no som els únics animals que mentim per fotre un clau

Els humans no som els únics animals que mentim per fotre un clau

Fig. 1. Mascle ocell del paradís republicà (Cicinnurus respublica). Font:
https://nelerba.com/2020/04/11/las-majestuosas-aves-del-paraiso-sacan-a-relucir-sus-mejores-atributos-para-conseguir-pareja/

Maximitzar l’èxit sexual és un dels grans objectius de qualsevol ésser viu. Podríem pensar, fins i tot, que és l’únic objectiu. Els animals tenim l’instint de menjar i de no ser menjats, intentant sobreviure el temps suficient per tenir la màxima descendència sana possible. Potser tots els comportaments, sigui de forma directa o indirecta, tenen una única finalitat: la reproducció. I per aconseguir aquest èxit sexual tan buscat, alguns éssers vius recorren a l’art de la seducció. No sempre guanya l’animal més fort, sinó que a vegades guanya aquell animal més atractiu per a l’altre sexe. Els mascles utilitzen colors vistosos, formes, sons o fins i tot regals per atraure les mirades femenines. Els famosos ocells del paradís es passen anys perfeccionant el seu cant i els seus moviments, arribant a crear fins a coreografies a duet. Surt a compte tota aquesta dedicació i energia que inverteixen? Segurament sí, ja que després de tot l’esforç tenen més probabilitat de ser escollits per femelles amb millors gens. Però, i si hi hagués alguna altra forma d’aconseguir el mateix èxit sexual (o semblant) sense tenir atributs atractius o sense treballar-los? Existeix, i s’anomena parasitic o sneaking strategy. Aquesta estratègia, en català traduïda com a tàctica paràsit o sigil·losa, permet accedir a la reproducció explotant la inversió dels seus competidors, que utilitzen una tàctica més clàssica. Els humans no som els únics animals que enganyem per acabar al llit! Però, com s’ho fan, aquests mascles desvergonyits, per trobar parella?

Granotes que fan playback

Les granotes mascle utilitzen el rauc (cant) per fer-se notar entre les seves pretendentes i elaboren veritables concerts a la llum de la lluna. Les femelles, atretes pels sons greus, es passen unes quantes nits buscant un solista que tingui una bona veu de baix o de baríton, i rebutgen les freqüències agudes. Per tant, com que els mascles més grans tendeixen a produir sons més greus, les granotes de mida grossa tenen avantatge sobre les granotes de mida petita, que produeixen un so més estrident i desagradable per a l’oïda femenina.

Algunes granotes petites opten per adornar el seu cant amb característiques considerades també atractives (com utilitzar un tempo lent) o per vestir la seva pell de colors brillants. En canvi, altres granotes opten per utilitzar una estratègia més còmode, però potser més “deshonesta”. Aquestes granotes s’anomenen satèl·lit i es situen prop d’una granota amb una veu molt atractiva fingint que estan raucant. Les femelles s’acosten seduïdes pel veritable cantant i la granota satèl·lit aprofita aquesta situació per interceptar-les i muntar-les. No hi ha penetració, ja que la fecundació és externa, però el mascle subjecta la femella per les aixelles o per la zona de les engonals en una formació anomenada amplexus. La femella pon els ous en paquets i el mascle es limita a anar ejaculant els espermatozoides sobre els ous. Els mascles satèl·lit, que acostumen a ser petits, són força àgils i aprofiten aquest avantatge per moure’s ràpid cap a la femella i subjectar-la abans que ho facin els mascles grans i atractius, normalment una mica més sapastres. Algunes granotes poc talentoses prefereixen fer playback que quedar-se soles. És un estalvi d’energia i després no surten a la premsa rosa ni creen cap mena de polèmica.

Fig. 2. Granotes en posició d’amplexus durant la reproducció. Font:
https://allyouneedisbiology.wordpress.com/category/catala/continguts/conceptes-basics-de-biologia/

El mascle paràsit, se nace o se hace?

Que un mascle segueixi l’estratègia clàssica o l’estratègia paràsita per seduir la parella no només depèn de la genètica d’aquest individu i de la freqüència de la seva veu, sinó que també depèn de les condicions ambientals. Els estudis demostren que influeix la densitat poblacional i el grau d’atractiu dels veïns propers. Si la competència entre mascles és alta, moltes granotes opten per adoptar una estratègia paràsit per optimitzar la reproducció. Per tant, sembla que els mascles poden decidir una opció o una altra segons els convé.

Aquest exemple il·lustra que l’evolució no “ha creat” un únic mascle exitós per a cada espècie, al contrari, ha donat lloc a la diversitat sexual. No tots els membres del mateix sexe actuen de la mateixa forma, sinó que adopten estratègies alternatives. Aquest descobriment ha sigut un repte per als biòlegs i la forma en què veuen l’adaptació de les espècies. Una vegada més la natura ens demostra que l’heterogeneïtat pot ser la clau de l’èxit!

BIBLIOGRAFIA

BEREC, M. and BAJGAR, A., 2011. CHOOSY OUTSIDERS? SATELLITE MALES ASSOCIATE WITH SEXY HOSTS IN THE EUROPEAN TREE FROG HYLA ARBOREA. Acta Zoologica Academiae Scientiarum Hungaricae, 57(3), pp.247–254.

Brepson, L., Troïanowski, M., Voituron, Y. and Lengagne, T., 2012. Cheating for sex: inherent disadvantage or energetic constraint?. Animal Behaviour, 84(5), pp.1253-1260.

Gross, M., 1996. Alternative reproductive strategies and tactics: diversity within sexes. Trends in Ecology & Evolution, 11(2), pp.92-98.

PERRILL, S., GERHARDT, H. and DANIEL, R., 1978. Sexual Parasitism in the Green Tree Frog (Hyla cinerea). Science, 200(4346), pp.1179-1180.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *