2×1! Ser hermafrodita és una ganga?

L’ésser humà sempre ha observat el seu entorn per entendre el món i per transmetre aquesta informació a la resta de generacions. L’Antiga Grècia ho feia, en part, a través de la mitologia i ens ha proporcionat un conjunt d’històries que no només tracten dels déus i deesses, sinó també de la natura. La llegenda d’Hermafrodit no és cap excepció i ens explica, des d’un punt de vista tràgic típic de la mitologia grega, un fenomen reproductiu que trenca amb la dicotomia mascle-femella. Hermafrodit era fill d’Hermes (déu que oficiava de missatger) i d’Afrodita (deessa de la bellesa). El nom Hermafrodit és resultat de la unió dels noms dels seus pares. En un dia assolellat, el jove Hermafrodit decideix nedar nu en les aigües fredes d’un llac. Salmàcide, la nimfa del llac, s’enamora bojament de la bellesa del jove i li declara el seu amor profund. El fill d’Afrodita i Hermes no sent el mateix per a ella i la rebutja. La nimfa, tota dolguda, abraça fort el cos nu d’Hermafrodit i demana als déus que mai els separin. Els déus decideixen complir el desig de Salmàcide i fusionen els dos cossos en un de sol, que posseeix ambdós sexes. Posteriorment s’ha utilitzat la paraula hermafroditisme per a referir-se a individus que tenen els òrgans reproductius funcionals dels dos sexes; masculí i femení.

Els mites, però, només són mites. Expliquen fenòmens reals a partir d’històries imaginàries, i no es basen en evidències. Els animals hermafrodites no es creen a partir de la plegaria d’una nimfa ni neixen de la unió de dos éssers vius. Llavors, què se sap ben bé sobre l’hermafroditisme? Els biòlegs han descrit diferents tipus d’animals hermafrodites i estudien els beneficis de tenir dos òrgans sexuals. El gran cost energètic que comporta mantenir ambdós teixits confirma que ser hermafrodita no és una ganga, sinó que han de pagar un preu força alt. Tot i això, està clar que per alguns animals els surt a compte invertir tota aquesta energia. Quins són aquests animals i què els aporta ser hermafrodites?

Existeixen dos tipus principals d’hermafroditisme: el simultani i el seqüencial. L’hermafroditisme simultani es dóna quan l’individu neix amb els dos sexes alhora i els manté durant tota la seva vida, mentre que l’hermafroditisme seqüencial es dóna quan l’individu té ambdós sexes, però en moments diferents de la seva vida [1]. Primer neix femella i després canvia a mascle, o viceversa. Per tant, el sexe pot ser un característica permanent o bé canviant.

Tot i que els hermafrodites simultanis i els hermafrodites seqüencials tinguin ambdós sexes com a tret en comú, presenten formes de vida i característiques molt diferents. Els animals hermafrodites simultanis acostumen a viure en poblacions de densitats baixes o de poca mobilitat, i per tant, són animals solitaris que tenen dificultat per a localitzar individus de la mateixa espècie [1]. Imagineu-vos gastar gran part de la vostra energia en trobar un coespecífic a l’hora de reproduir-te, i que aquest tingui el mateix sexe que tu. El benefici de ser hermafrodita, i que per tant, et puguis reproduir amb tots els individus de la teva espècie, és enorme. Fins i tot, alguns paràsits que es troben sols dins de l’hoste no necessiten ni buscar parella, ja que poden autofecundar-se [2].

En canvi, l’hermafroditisme seqüencial no té res a veure amb els nivells baixos de densitat poblacional. És típic en els peixos i es dóna quan els organismes es reprodueixen de manera més eficient com a membre d’un sexe quan és petit/jove, però com a membre de l’altre sexe quan és gran [1], [3], [4]. D’una banda, parlem de protàndria quan neixen mascle i més tard es transformen en femella, normalment en espècies on la fecunditat de la femella augmenta amb la mida (com més gran sigui la femella més ous pondrà). Per altra banda parlem de proterogínia quan neixen femella i es transformen en mascle, normalment en espècies on els mascles tenen alts nivells de fecunditat en estadis madurs, ja sigui perquè necessiten experiència en la còpula o necessiten ser grans i forts per marcar territori o lluitar per trobar parella. Alguns peixos, però, no es classifiquen en la protàndria ni en la proterogínia, sinó que són animals serials i tenen canvis de sexe bidireccionals [5].

HERMAFRODITISME SIMULTANI: QUAN EL SEXE ES TORNA UNA LLUITA D’ESPASES

Els animals hermafrodites simultanis es poden reproduir per autofecundació, però normalment ho fan per fecundació encreuada. Això vol dir que cada gàmeta es produït per un individu diferent i per tant es necessiten dos organismes per a la reproducció. Sovint, però, es troben amb dificultats i reptes molt diferents als que es troben els animals no hermafrodites. Durant la còpula, poden oferir l’esperma a l’altre individu sense dubtar, ja que sintetitzar espermatozoides és barat en termes energètics i el poden «malgastar». Però quan donen l’òvul, que és el gàmeta costós, han d’anar amb compte i s’han d’assegurar que l’altre individu és “de fiar” i que serà un tracte recíproc [6]. Donar els teus òvuls per a què siguin fertilitzats és un missatge clar que t’interessen els gens de l’altre, ja que desprendre’t d’aquests gàmetes tan valuosos no es pot fer a la babalà. Cap organisme es voldria trobar en la situació en què ofereix els seus ous a un altre individu per a què els fecundi, però quan espera rebre els ous de l’altre s’adona que aquest ha tocat el dos ràpidament. El primer organisme (donador d’òvuls) hauria pagat un preu molt més car que el segon (donador d’espermatozoides) i els dos tindrien el mateix volum de descendència.

Existeixen diferents estratègies per a evitar ser estafat. L’estratègia més convencional consisteix en transferir els òvuls a terminis i de forma recíproca. En lloc de donar el 100% dels òvuls de cop, primer donen una petita part i esperen que siguin fecundats. Després l’altre individu dóna també un percentatge dels òvuls i espera que siguin fecundats. De mica en mica els dos organismes acaben intercanviant un volum semblant d’òvuls com d’espermatozoides. Però no tots els animals segueixen una estratègia tan pacífica. Els cucs plans marins s’aventuren a una batalla d’espases. La fecundació és a través d’inseminació hipodèrmica, amb un òrgan sexual modificat que permet als individus travessar la paret del cos de la parella reproductora. Normalment aquesta última estratègia és unilateral (un individu actua com a donador d’esperma/mascle i l’altra com a receptor d’esperma/femella) i només l’organisme més veloç i més hàbil aconseguirà clavar els seus genitals a la parella i fecundar els seus òvuls. El guanyador marxarà airós i amb els seus ous encara intactes, esperant trobar la parella perfecta que els pugui fecundar [6].

HERMAFRODITISME SEQÜENCIAL: CANVIAR DE SEXE PER SALVAR LA POBLACIÓ

En l’hermafroditisme seqüencial el sexe no sempre depèn de l’edat de l’individu. A vegades hi ha diversos factors ambientals que afavoreixen el canvi de sexe, com ara la temperatura, la hipòxia (baixa concentració d’oxigen) o la densitat poblacional. El sector del peix ho coneix prou bé i en treu profit d’aquest fenomen. Les femelles de llobarro són 30% més grans que els mascles, i els aqüicultors es dediquen a variar la temperatura de l’aigua per a obtenir una població feminitzada. D’aquesta manera, amb el mateix nombre d’individus aconsegueixen una producció més gran. [7].

El peix pallasso és una espècie força coneguda, popularitzada per la pel·lícula «Nemo» de Pixar. Tot i això, poques persones coneixen la seva peculiar forma de reproduir-se. És una espècie protàndria, ja que tots els individus neixen mascles, però poden transformar-se en femelles quan són adults.

El grup social del peix pallasso consisteix en una parella monògama (mascle i femella) i un nombre variable de mascles juvenils o subadults estèrils que viuen al voltant d’una sola anemone. El peix més gran és la femella adulta, i és la dominant (amb comportaments agressius). El segon peix més gran és el mascle adult, i els més petits no es reprodueixen. Quan es donen canvis en el grup social es produeixen també canvis en el sexe d’alguns membres [8]. Si la femella mor, el mascle alfa varia de sexe; la taxa de creixement s’accelera i els ovaris, abans no funcionals, s’activen. A més a més, un dels subadults creix també ràpidament fins a convertir-se en un mascle fèrtil [9]. Per a alguns animals sembla ser més fàcil convertir-se en femella que buscar-ne una de nova!

I L’ÉSSER HUMÀ…TAMBÉ POT SER HERMAFRODITA?

La intersexualitat o trastorn sexual del desenvolupament es dóna en aquelles persones que tenen una discordança o ambigüitat respecte als diferents aspectes que determinen el sexe: genètic (segons la dotació cromosòmica), gonadal (la presència d’ovaris o testicles), genital (segons la morfologia: vulva, vagina, penis), hormonal i fenotípic (caràcters sexuals secundaris com ara els pits o la forma del cos) [10].

Hi ha diferents tipus d’intersexualitat i entre ells trobem un trastorn anomenat hermafroditisme real. Es basa en la presència d’ambdós teixits gonadals (ovaris i testicles), independentment de les característiques dels genitals interns i externs [11].

La majoria d’hermafrodites reals són estèrils, però fins al 2009 s’han reportat 12 persones hermafrodites embarassades i una capaç de produir espermatozoides [12]. En aquests casos tenen el teixit d’un sexe actiu, però el teixit de l’altre sexe es troba atrofiat. Per tant, tot i que el terme és hermafroditisme real no formarien part del grup dels animals hermafrodites, ja que, per definició aquests tenen els dos òrgans sexuals totalment funcionals.

Anne Fausto-Sterling és una biòloga experta en els estudis de gènere que considera la sexualitat humana com un continu i estima que l’1-2% de la població presenta en el cos alguna variació del que entenem com a totalment masculí o femení. Actualment, però, es considera que el sexe biològic en l’espècie humana és dicotòmic i només 2 de cada 10.000 naixements presenta intersexualitat diagnosticada clínicament [13].

BIBLIOGRAFIA

[1] Ghiselin, M., 1969. The Evolution of Hermaphroditism Among Animals. The Quarterly Review of Biology, 44(2), pp.189-208.

[2] Heath, D., 1977. Simultaneous hermaphroditism; cost and benefit. Journal of Theoretical Biology, 64(2), pp.363-373.

[3] Warner, R., 1975. The Adaptive Significance of Sequential Hermaphroditism in Animals. The American Naturalist, 109(965), pp.61-82.

[4] Warner, R., 2011. Mating Behavior and Hermaphroditism in Coral Reef Fishes: The diverse forms of sexuality found among tropical marine fishes can be viewed as adaptations to their equally diverse mating systems. American Scientist, 72(2), pp.128-136.

[5] Todd, E., Liu, H., Muncaster, S. and Gemmell, N., 2016. Bending Genders: The Biology of Natural Sex Change in Fish. Sexual Development, 10(5-6), pp.223-241.

[6] Ramm, S., 2016. Exploring the sexual diversity of flatworms: Ecology, evolution, and the molecular biology of reproduction. Molecular Reproduction and Development, 84(2), pp.120-131.

[7] Ribas, L., 2019. Mascle o femella? Depèn dels gens i l’ambient. Societat Catalana de Biologia, 69, pp.62-63.

[8] Warner, R. and Swearer, S., 1991. Social Control of Sex Change in the Bluehead Wrasse, Thalassoma bifasciatum (Pisces: Labridae). The Biological Bulletin, 181(2), pp.199-204.

[9] MADHU, K. and MADHU, R., 2006. Protandrous hermaphroditism in the clown fish Amphiprion percula from Andaman and Nicobar islands. Indian J. Fish, 53(4), pp.373-382.

[10] Aguddelo Ospina, A., Cárdenas Zapata, Y. and Cuervo Tafur, H., 2015. Acercamiento al hermafroditismo, intersexualismo y desorden del desarrollo sexual desde una perspectiva conceptual y normativa. Academia & Derecho, (11), p.95.

[11] Emedicine.medscape.com. 2021. Ovotesticular Disorder of Sexual Development: Background, Pathophysiology, Epidemiology. [online] Available at: <https://emedicine.medscape.com/article/256289-overview> [Accessed 18 March 2021].

[12] Van Batavia, J. and Kolon, T., 2016. Fertility in disorders of sex development: a review. Journal of Pediatric Urology.

[13] Sax, D., 2021. How common is intersex? | Leonard Sax MD PhD | Physician, Psychologist, and Author. [online] Leonardsax.com. Available at: <https://www.leonardsax.com/how-common-is-intersex-a-response-to-anne-fausto-sterling/> [Accessed 18 March 2021].