Presentació: ODA A LA DIVERSITAT

Des de la infància sabem quina és la principal diferència morfològica entre homes i dones. Era tant fàcil com veure  que els homes tenien una cosa penjant que les dones no tenien, encara que no coneguéssim quina era la seva funció. 

A partir de llavors la societat ens bombardeja amb missatges que centren les nostres vides en la sexualitat i que ens remarquen que els homes tenen penis i les dones vagina. No només ens diuen que el sexe és molt important i que significa èxit, sinó que ens expliquen com ha de ser aquest sexe. Ens inculquen que sigui heterosexual, monògam, dominant i silenciós per a ells, submís i comunicatiu per a elles, que duri més de X minuts, que es basi en la penetració, que acabi sempre en orgasme i una infinitat de variables que limiten la sexualitat a un sol tipus. S’acaba formant una idea sobre el sexe que és quadrada i rígida, i que no deixa pas a altres formes.

Però cada cop són més les persones que reivindiquen les seves diferències, i quan aquestes són obligades a passar a través de l’ideal sexual, la pressió que exerceixen sobre les parets del quadrat fa que s’acabin formant esquerdes. Segurament això no passaria si les parets enlloc de rígides fossin flexibles, o si directament no hi hagués cap quadrat ni cap forma establerta. I és que la societat suposa que totes les persones som iguals, i això no té cap sentit. No hem d’oblidar que moltes característiques físiques i fisiològiques, com ara l’alçada o la concentració de melatonina a la pell, tenen una dispersió normal (en el sentit estadístic de la paraula). Això significa que els valors més freqüents estan al voltant de la mitjana i que per tant, quan ens allunyem de la mitjana, la freqüència d’aquests valors és més baixa. Repeteixo; és més baixa, però no inexistent. La distribució normal té una mitjana, però també té una desviació típica que no podem obviar.

I si fem una mica de memòria quant a les classes de biologia, recordarem que un dels requisits de la selecció natural, que conjuntament amb altres fenòmens permeten l’evolució d’espècies, és la diversitat. És fàcil de veure, només has d’observar al teu voltant i a tu mateix. Sí, a tu mateix, no tinguis por d’observar-te. Constantment ens diuen que allò que ens fa diferent als cànons establerts ha de ser eliminat, amagant-nos que en realitat la diversitat forma part de la vida i no és perjudicial per se.

Estem tant cecs davant la diversitat, que quan veiem un caràcter extravagant ens sembla l’excepció de la regla, quan segurament hi ha altres individus o espècies que s’acosten més o menys a aquest valor. Aquesta ceguesa s’accentua quan parlem de diversitat sexual, ja que el sexe encara segueix sent tabú a la nostra societat i per tant ens trobem una barrera quan intentem compartir les nostres experiències, pors o idees.

La intenció d’aquest blog és transmetre coneixement sobre la reproducció i la seva diversitat en la natura, comprenent des d’espècies poc conegudes als organismes més propers a nosaltres.

Us convido a gaudir de les infinites formes que agafa la natura.